Aquest blog vol ser un abans-projecte del projecte en curs de l’associació “Aura”, col·lectiu de recent formació, sobre desenvolupament urbà i la memòria col·lectiva de les anomenades “ciutats dormitoris”. Tot allò que es publiqui en el blog serà material de treball per la futura organització d’unes jornades de cultura urbana en la quals, a través de diversos formats expressius (una exposició, conferències, tallers, un arxiu d’història oral, teatre al carrer…) es reflexioni sobre la identitat d’aquest tipus de ciutats. L’objectiu del projecte és contribuir a reforçar el sentiment de pertinència, i, per tan, la cohesió social, dels habitants d’aquestes ciutats “sense memòria”. Per dir-ho d’alguna manera un xic sensiblera, vigoritzar el vincle emocional i el respecte dels ciutadans pel seu poble, que sol aparèixer a la premsa amb connotacions negatives i relacionat amb notícies tràgiques.
Prenem com a prototip la ciutat de Sant Boi de Llobregat, però igual ens servirien altres ciutats de l’extraradi de Barcelona, i de fet, totes les dormitory town o community town del món, evidentment, amb les seves particularitats locals. Totes aquestes ciutats de la conurbació barcelonina tenen trets similars: ciutats amb una gran densitat de població, amb un creixement demogràfic i urbà hipertròfic a partir de la immigració dels seixanta, atreta per una industrialització brusca, amb una població d’extracció majoritàriament obrera i castellanoparlant, bastant mal equipada amb serveis socials… Son, també, ciutats sense memòria. Les tradicions, costums, teixit social i espais de memòria del passat han estat aniquilats. És un tòpic eludir a la immigració (la d’abans, i, els propis immigrants d’antany, la d’ara, l’extracomunitària) per fer un diagnòstic de la despersonalització del poble. Aquest és un procés més llarg i molt més complex, que s’enceta amb la postguerra, amb l’exili forçós de gran quantitat de santboians, l’abrupta transformació del mode productiu, de l’agrícola a l’industrial, la immigració (que, en seu moment, trasplantà les relacions del seu lloc d’origen, humanitzant la ignota i inhòspita ciutat, actualment, al seu torn, també volatilitzades o reduïda a les runes de festes folklòriques organitzades per lobbys locals), i, especialment, per la construcció desordenada i caòtica de la ciutat (que li dona aquest aspecte innegable i objectivament lletjot i gris), un urbanisme del que només s’ha aprofitat els especuladors amb al salconduit que oferien les autoritats franquistes, i que ha arrasat els espais vinculats a la memòria col·lectiva, segregat els barris del centre urbà, desballestat l’organicisme urbà, entorpit les relacions socials, induït a la domesticitat, al conformisme i al individualisme, i desmobilitzant a la població (que només va tenir un breu, però molt intens, romanç amb el carrer durant els anys setanta). No pretenem aplicar el microscopi naturalista, ja l’observador està només per contribuir a restituir el protagonisme als subjectes anònims que han fet, i fan, la història i ajudar a que els ciutadans pensin la seva identitat i prenguin autoconsciència del lloc que ocupen en l’entremat social urbà. Durant els setanta, el moviment obrer i els moviments ciutadans van voler construir una altra ciutat, un altre espai públic democràtic i horitzontal, alternatiu a l’espai públic que les autoritats franquistes cediren al mercat, com a zona de caça dels taurons immobiliaris. Aquesta anhel d’urbanitat, de donar forma, des d’abaix, a una autèntica ciutat, enlloc de l’aglomeració informe de la ciutat dormitori adossada als polígons, és una experiència de la que em de prendre bona nota.
En aquest blog abordarà el fet urbà des d’una perspectiva holística, de l’urbanisme a la història, de la sociologia a la literatura. Intentarem penjar, amb regularitat i en petites càpsules, alguns comentaris, ressenyes de llibres, reflexions, entrevistes.. apunts pel futur projecte. Com que només és paper en brut, ens podem prendre el luxe que aquest blog sigui un calaix de sastre. La cristal·lització del projecte serà la forma de donar coherència al material recollit. Evidentment, el blog està obert a la participació I no només en els comentaris. Aquell que tingui alguna cosa a dir, pot enviar un post a la següent direcció de correu auracultura@gmail.com.
Benvinguts.
ciutatdormitori 